Ulysses (sonda)

Ulysses

Tipus de missió	sonda espacial, entitat desapareguda i satèl·lit artificial del Sol
Operador	Jet Propulsion Laboratory European Space Operations Centre European Space Research and Technology Centre
NSSDCA ID	1990-090B
Núm. SATCAT	20842
Propietats de la nau
Fabricant	Dornier Flugzeugwerke General Electric Departament d'Energia dels Estats Units
Massa	371 kg
Inici de la missió
Llançament espacial Data 6 octubre 1990 Lloc plataforma 39B, complex de llançament 39
Vehicle de llançament	transbordador espacial (STS-41)
Fi de la missió
Desactivat	30 juny 2009
Activitat orbital  Activitat orbital a Inserció 24 febrer 1992 Sortida 30 juny 2009 Tipus d'òrbita òrbita heliocèntrica Semieix major 3,37 ua Excentricitat 0,60262 Periàpside 1,35 ua Apoàpside 5,4 ua Inclinació 79,11 ° Període 2.264,26 d

La Ulysses és una sonda espacial no tripulada dissenyada per a estudiar el Sol i el seu entorn a totes les latituds. La sonda es va llançar el 6 d'octubre de 1990 amb el transbordador espacial Discovery (missió STS-41) i va una missió conjunta entre la NASA i l'ESA.^[1] La sonda estava equipada amb instruments per a caracteritzar camps, partícules i pols còsmica,^[2] obtenia l'energia d'un generador termoelèctric per radioisòtops.^[3] Es va perdre la connexió el 30 de juny del 2009, més de 18 anys i mig des del llançament, va completar gairebé 3 orbites al voltant del sol.^[4]

Tenia una òrbita heliocèntrica i el·liptica inclinada 80,2º a l'equador solar. El periòde orbital era de 6,2 anys amb un apoàpsi (punt més alt de l'òrbita) de ~5,4 UA i un peiàpsi (punt més baix de l'òrbita) de ~1,34 UA.^[5] El seu punt de màxima proximitat solar va ser el 12 de març del 1995.